Cada fulla té un color,
són coses de la tardor...
N’hi ha de rosades,
suaus, volàtils o tristes.
Grogues, taronges,
color flama encesa
o paleta posta de sol,
to de lluna
argentada,
verdoses com les molses,
o com les heures eternes
d’un contrafort...
Catifes humides al terra,
volant al caprici del vent,
fulles fidels a la tija
o aquelles
que la gravetat en desprèn.
Són coses de la tardor
Isabel
Barriel
Poema
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada